Fullaraca

De bon matí, l’escombriaire va fer figa. Normalment, posseïa empenta, torrefacció, força i un cor ben silvestre. Un altre llampec, de sobte, i es va quedar sense esma i sense piles. Quan, després de dies de gota freda, els veïns vam poder obrir un altre cop les finestres de la terrassa, l’home de l’impermeable groc jeia de cap per avall, subjugat per la rosada, entre merda, deixalles i brossa de tota mena; branques, troncs, fulles mullades i lirisme de tardor.

Hi ha ràfegues, borrasques i èpoques de caiguda en què els escombriaires les passen magres i es cagen amb molta honorabilitat presidencial en el vent de llevant, en la Fageda d’en Jordà, en la mare del Tano –climatòleg gitano- i en els rebesavis dels més il·lustres fabricants de botes d’aigua, caputxes i gavardines.

La recollida de residus, escombraries i restes del daltabaix serà selectiva, molla i gairebé mortuòria. La neteja viària es farà amb llanxes pneumàtiques i escafandres. I encara, somrient, ens vindrà a cantar Gene Kelly sota la pluja!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s